La utilitat del coneixement

Sempre sentia a dir que era bona fieta però que no era bona estudiant. Els meus pares es van preocupar perquè fos més estudiosa i millorés el meu rendiment escolar, però no ho van aconseguir malgrat els seus esforços. Des de fa un temps, em vaig adonar que el meu baix rendiment responia al fet que necessitava entendre allò que feia i com no sempre ho entenia, m'avorria. Record fer preguntes que mai van rebre resposta.

El temps va passar i el "no és bona estudiant" continuava. No sé en quin moment em va deixar d'importar. Vaig descobrir que amb poc esforç era capaç d'aprovar - al cap i a la fi era del que es tractava, no?-, al mateix temps vaig assumir inconscientment que el meu objectiu no era aprendre, era aprovar.

Va arribar el complicat moment de començar a decidir que voldria ser. Volia ser arqueòloga, però em van dir que em moriria de fam. Després vaig dir que volia ser historiadora, i em van dir que millor que fes Història com a segona carrera, com a complement de periodisme, per exemple.

Somiava en poder ser com professors d'història que havia tingut a l'Institut: na Margarita Ballester a 4t d'ESO o en Salvador Castelló a 2n de Batxillerat. Somiava en saber tant com el meu l'avi que tot el dia llegia llibres d'història, tot i que ell mai va poder estudiar.

Vaig començar història. Però prest vaig haver d'aprendre: m'apassionava allò que feia però no em sabia esforçar. M'apassionava més que per únicament aprovar. M'apassionaven el que estava aprenent però, de què em serviria? Que faria després? Com trobaria feina amb una carrera així?

Tot açò m'ha conduït a què temps després hagi après a aprendre, a esforçar-me i, sobretot, a entendre que no passa res per realitzar uns estudis que en acabar-los no et donaran feina. Amb el temps, he pogut donar resposta a allò que no entenia de petita. Amb el temps he après que no importen tant els estudis, sinó el que sàpigues fer amb ells. Que no passa res per què en quasi cap pàgina de cerca de feina hi hagi un apartat per historiadors, que no passa res quan la gent et demana, i de què pots fer feina? En realitat, si ho pensem bé, és una sort.

Acabaré amb la reflexió que em va fer una bona professora quan li vaig dir que no estava segura d'estudiar Cultures Medievals: "El coneixement mai pot ser dolent".