Sempre he ballat

Sempre he ballat, amb més o menos vergonya, però és de ses coses que més feliç em fan sentir. 

De petita buscava un lloc on ningú em pogués veure, agafava el walkman o posava el tocadiscos al màxim (avantatges de viure a una vinya), i ballava. Només deixava que la meva germana petita ballés amb jo. Monpare sempre deia que m'havien d'apuntar a classes de ball però jo, que sempre he estat massa capurrada li deia que no. 

Quan vaig arribar a Barcelona amb 18 anys vaig fer tres coses que en aquell moment em van semblar imprescindibles: un pírcing, un tatuatge i apuntar-me a classes de salsa.
Malgrat que socialment la 'Salsa' està molt desprestigiada, s'ha de conèixer la història, les diferents danses que engloba, els ritmes, les formes de ballar-la en funció del lloc i el temps, les músiques, etc. per entendre que allò que es diu 'salsa' engloba quelcom molt més complex del que sembla.

El meu primer professor va ser en #LeoZunda i malgrat que després en vaig tenir d'altres avui en dia quan he reprès les meves classes l'he escollit a ell, per molts motius però essencialment per com estima i entén aquesta dansa, com la transmet i com ensenya.
El que sent ballant no ho sent en cap altre moment. Quan sortia a ballar amb els companys/es, allà, enmig de sa pista, hi havia un moment que tot desapareixia; només sentia sa música dins meu, es moviment i es company amb es que interactuava. Podríem dir que és una espècie de fusió que va a més durant el ball però que acaba en acabar sa música. Suposa un instant, diria jo, de pura felicitat. 

El vídeo és de fa 5 anys, ballant amb el Leo una mica nerviosa perquè sabia que m'estaven gravant.
Ara ho reprenc després de 5 anys de pausa, no era conscient de quant temps feia que no anava a classe. Toca tornar i vam que surt :)