Escriure: el gest egoista més generós.

Fa temps que vaig escrivint pensaments i sentiments per diferents llocs de l’univers virtual però ara he decidit concentra-ho tot en un mateix lloc. Sa veritat, no sé que en sortirà i si tindrà interès més enllà de la meva necessitat de dir i expressar.

Què trobareu? Bocinets de Bego, això és, cosetes d’Història, de Menorca, pensaments varis, de ballar i de qualsevol cosa que m’emocioni. De vegades superficial i d’altres bussejaré per llocs que ni jo mateixa sé transitar.  Potser molt variat i poc enfocat, tot el contrari que recomanen per fer un blog, però es que no hi ha una única Bego.

I direu, per què “Beg vi de la bodega?”. És una historieta nostra que ve d’enfora: N’Aina, una de ses meves millors amigues em deia, i em diu, Beeg de forma carinyosa. Fèiem 3r d’ESO a n’es Joan Ramis i Ramis, érem a classe de català realitzant anàlisis sintàctic i en un moment n’Aina m’estava dient Beeg, quan de fons vam escoltar la professora dient “Beg vi de la bodega”. Ara imagineu dues adolescent rient molt molt molt.

Aquí començ ...