Adjectivar la complexitat

Ens defineixen, i ens definim, amb adjectius, per què, probablment, és la manera més còmode que hem trobat els humans per captar i entendre la complexitat que ens suposa l'alteritat, sigui conscientment, sigui inconscientment. 

Però, també, sabem, o hauríem de saber, que qualsevol adjectiu sempre serà limitant, segurament també superficial, ja que difícilment podrà explicar-nos en tota la nostra complexitat com a éssers. Si imaginem una línia per la qual transitem al llarg de la nostra vida, de vegades avancem, d'altres anem enrere, d'altres estem aturats girant sobre nosaltres mateixos, d'altres botam d'una banda a l'altre, d'altres ni tan sols veiem la línia, d'altres correm perquè el futur ens atrapa, mentre que d'altres avancem ràpid perquè se'ns allunya el futur, d'altres, caminem serens sense veure la línia però segurs del camí. 

Passem per molts moments com també el conjunt de la societat, inconscientment ens movem i mai de la mateixa manera. Per això, voler definir una societat - un poble, una persona, tant se val!-, amb un únic adjectiu és ignorar molt, massa. És la supèrbia de la ignorància.